La Bella i la Béstia (1987-1990)

Títol original
Beauty and the Beast

Format, país i idioma original
Sèrie dels EUA en anglés

Gènere i durada
Drama fantàstic de 56 episodis d'uns 48 minuts cada u

Creador
Ron Koslow

Emissió original
CBS (1987-1990)

Emissió en valencià
Canal Nou (1990-1993)

La Bella i la Béstia (Beauty and the Beast) és una sèrie dramàtica i fantàstica que es va estrenar en 1987 en els EUA. Es tractava d'una versió actualitzada del conte de fades amb dos focus d'atenció: per una banda, la relació entre Vincent (un home-béstia mític i noble) i Catherine (una advocada de Nova York ben intel·ligent); per l'altra banda, una comunitat utòpica de renegats de la societat que viuen en un santuari subterrani. Entre Vincent i Catherine, s'anirà teixint un lligam empàtic pel qual ell esdevindrà el guardià d'ella.

Esta sèrie es va estrenar en Canal Nou el 30 d'octubre de 1990. Fins a la primavera de 1992, es varen emetre les dos primeres temporades, alternant entre els dimecres a mitjanit i els diumenges per la vesprada. A continuació, es varen repondre, també amb un horari canviant. Finalment, la tercera temporada (que canvia de personatge femení) s'acabà d'emetre l'estiu de 1993.

Vídeo de mostra

Es tracta de la primera sèrie d'acció real que es va doblar al valencià en els estudis Tabalet (Alboraia) i, com podreu apreciar en el vídeo, compta amb les veus de dos actors ben destacats en els papers protagonistes: Juli Mira com a béstia i Rosana Pastor com a bella. En eixe sentit, entenem que, si alguna volta s'arriben a doblar al valencià els films de la saga Terminator, seria esperable que Pastor tornara a posar veu a la nord-americana Linda Hamilton en el paper de Sarah Connor.

Estudis de doblatge

Tabalet (Alboraia)

Direcció de doblatge
Rafa Contreras
Edu Borja

Traducció

Frederic Chaume

Adaptació
Elvira Íñigo

Assessorament lingüístic
Daniel Pérez Grau

Repartiment

• Vincent / Ron Perlman / Juli Mira
• Catherine Chandler / Linda Hamilton / Rosana Pastor

Veus addicionals: Edu Borja

En els nostres arxius

Episodi 35.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:
 ficcioenvalencia@gmail.com

La Tata (1993-1999)

Títol original

The Nanny

Format, país i idioma original

Sèrie dels EUA en anglés

Gènere i durada

Sitcom de 146 episodis d'uns 22-24 min.

Creadors

Fran Drescher i Peter Marc Jacobson

Emissió original

CBS (1993-1999)

Emissió en valencià

• Canal Nou (1996, 1998)
• Punt Dos (1999, 2000...)

La Tata (The Nanny) és una sitcom familiar nord-americana que va conéixer l'èxit durant 6 temporades en els anys 90. La protagonista és Fran Fine, una jove de Nova York que troba faena com a cangur en ca Maxwell Sheffield, un milionari productor de Broadway que viu a soles amb els tres fills. Fran viu una vida plena de sorpreses en què tracta d'enamorar el pare dels xiquets que cuida.

Vídeo de mostra

Canal Nou començà a emetre la sèrie en valencià entre gener i març de 1996 (vesprades, migdia) i entre març i abril de 1998 (matins). Posteriorment, va passar a Punt Dos, que la va oferir per les nits a partir de setembre de 1999 i la va reemetre en diverses ocasions al llarg dels anys.

Arribà a produir-se la paradoxa que Canal Nou la posava en castellà (La Niñera) i deixava la versió en valencià per a Punt Dos exclusivament. Ara bé, tant un doblatge com l'altre eren fets ací i amb actors valencians, dirigits per José Luis Valero. La cançó de l'òpening es va deixar en anglés.

Estudis de doblatge

Doble Banda (Burjassot)

Direcció de doblatge

José Luis Valero

Repartiment (paper / actor original / actor de doblatge)

• Fran Fine / Fran Drescher / Pilar Almeria
• Maxwell Sheffield / Charles Shaughnessy / José Luis Valero
• Niles / Daniel Davis / Edu Borja
• Margaret Sheffield / Nicholle Tom / Imma Sancho

En els nostres arxius

Uns quants episodis.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:

 ficcioenvalencia@gmail.com

L'Elegit (1998-2001)

Títol original

First Wave

Format, país i idioma original

Sèrie canadenca en anglés

Gènere i durada

Drama de ciència-ficció. 66 episodis d'uns 44 min.

Creador

Chris Brancato

Emissió original

Space Channel (1998-2001)

Emissió en valencià

Punt Dos (2000-2002)

L'Elegit (First Wave) és una sèrie de ciència-ficció creada per Chris Brancato i produïda per Francis Ford Coppola. Es va emetre primer en el Canadà a través del Space Channel (i, en els EUA, pel Sci-Fi Channel) de 1998 al 2001. El plantejament fusiona dos gèneres clàssics de la televisió: el fantàstic i les històries de fugitius.

Sinopsi
Cade Foster, un antic lladre, descobrix un llibre desaparegut de profecies de Nostradamus. L'estudiós de fenòmens ocults del segle XVI va predir que la Terra seria destruïda per una poderosa invasió d'extraterrestres. Ara, l'única esperança de salvació per a la humanitat està en les mans de Foster.

Vídeo de mostra

Monòleg de l'òpening

«El 1564, Nostradamus va predir que tres onades terribles destruirien la Terra. La primera ja està ací. Em diuen Cade Foster. Estos són els meus diaris. Assassinaren la meua dona i aconseguiren que jo fóra acusat. Ara estic fugint, però no m'amague. Les profecies de Nostradamus són la meua guia i no pararé fins trobar-los i acabar amb ells. Jo detindré la primera onada.»

Punt Dos va emetre la versió en valencià d'esta sèrie en diverses ocasions. En primer lloc, va oferir les dos primeres temporades del 25 d'agost al 6 de novembre del 2000, de dilluns a divendres a les 21:30 h. I, una volta que es va doblar també la tercera temporada, s'emeteren les tres (en el mateix horari) del 20 de novembre del 2001 al 6 de març del 2002. Posteriorment, s'ha reemés en anys successius.

El nom original de la sèrie és First Wave, que vol dir primera onada. De fet, el monòleg de l'òpening valencià inclou eixa expressió, com podeu comprovar en el nostre vídeo de mostra. Com a curiositat, la versió catalana tampoc va traduir el títol original i es va dir Invasió.

En els nostres arxius
Episodis 59, 60 i 61.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:
 ficcioenvalencia@gmail.com

A Flor de Pell (1997)

Títol

A Flor de Pell

Format, país i idioma original

Sèrie valenciana en valencià i castellà

Gènere i durada

Telenovel·la de 180 episodis d'uns 30 min. cada u

Idea

Rodolf Sirera

Estrena

13 de gener de 1997

Emissió

• Per Canal Nou, per les vesprades de dilluns a divendres del 13 de gener al 14 de febrer de 1997; a migdia, del 17 de febrer al 30 de setembre de 1997.
• Per TV3, a migdia del 5 d'octubre de 1998 al 23 de juny de 1999; pels matins, del 13 al 20 de setembre de 1999.
• Per Punt Dos, per les vesprades o a migdia del 20 de febrer al 8 de novembre del 2002.

A Flor de Pell (1997) va ser la segona telenovel·la valenciana. Com la seua antecessora, Herència de Sang (1995-1996), fon ideada pel dramaturg valentí Rodolf Sirera i coproduïda per Televisió Valenciana i l'empresa Drimtim Entertainment. Això sí, mentres Herència de Sang va ser completament en valencià, A Flor de Pell era bilingüe.

La sèrie, que consta de 180 episodis, començà a emetre's per Canal Nou per les vesprades en gener de 1997; però va canviar al migdia a partir de l'episodi 26, horari que va mantindre fins al final en setembre del mateix any. TV3, que ja havia oferit Herència de Sang, va emetre també A Flor de Pell d'octubre de 1998 a setembre de 1999 (fent una pausa en estiu); també la va repondre les matinades de la temporada 2000-2001. Finalment, es pogué vore per Punt Dos en el 2002.

Vídeo de mostra (part de l'episodi 65)

La trama gira al voltant de dos famílies d'Elx immerses en el sector del calcer: els Sáez-Carratalà i els Altamira-Lledó. Les relacions i els enfrontaments entre els dos clans per obtindre el poder en la ciutat industrial i la necessitat de conservar la unió familiar són els temes centrals de la trama, que transcorre entre Elx, Alacant i Valéncia.

Els guions, els va fer el mateix equip d'Herència de Sang (Rodolf Sirera, Gisela Pou, Juli Leal, Josep Lluís Sirera i Lluís Fornés), amb alguna incorporació (Enric Gomà i Manuel Cubedo). També hi ha continuïtat en una part dels intèrprets:

Repartiment (paper / intèrpret)

• Finita / Pilar Almeria
• Aurora / Eva Maria Bau
• Ramon / Josep Manel Casany
• Bàrbara / Alícia Escurriola
• Joan / Albert Forner
• José Manuel / Juan Ramón
• Isabel / Teresa Lozano
• Encarna / Mª Antonia Martínez
• Rafael / Juli Mira
• Àngels / Mive
• Santiago / German Montaner
• Emilio / Carles Pons
• Laura / Mariola Reche
• Elisa / Isabel Rocatti
• Hèctor / Miguel Ángel Romo
• Antonio / Carles Royo
• Monsenyor Iglesias / Robert Salsilvestre
• Pasqual / Vicent Villanueva

Vista del port d'Alacant en l'episodi 65

En els nostres arxius
Uns quants fragments.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:
 ficcioenvalencia@gmail.com

Herència de Sang (1995-1996)

Títol
Herència de Sang

Format, país i idioma original
Sèrie valenciana en valencià



Gènere i durada
Telenovel·la de 100 episodis d'uns 25 min. cada u

Idea
Rodolf Sirera

Estrena
23 d'octubre de 1995

Emissió

• Per Canal Nou, per les vesprades de dilluns a divendres del 23 d'octubre de 1995 al 8 de març de 1996
• Per TV3, a migdia de dilluns a divendres del 17 de febrer al 8 juny de 1998

Herència de Sang va ser la primera telenovel·la valenciana de la història. També va ser la segona sèrie d'acció real rodada en valencià que va començar a emetre Canal Nou, un mes després de l'estrena de la primera: la setmanal Benifotrem. En este cas, es tracta d'una telenovel·la de 100 episodis que es pogueren vore d'octubre de 1995 a març de 1996 per les vesprades de dilluns a divendres.

Vídeo de mostra
Sense que fins ara haguera aparegut mai ni un sol segon d'esta sèrie en internet, ara des de Ficció en Valencià vos oferim l'episodi 1 complet:

El rodatge es va fer en quinze espais escènics i en exteriors naturals del terme de Serra (Camp del Túria). I, com passaria poc després amb A Flor de Pell (1997), la ficció fon coproduïda per Drimtim Entertainment i Televisió Valenciana. També va participar La Principal, una empresa vinculada a Televisió de Catalunya. De fet, a causa de la qualitat de la sèrie i de les bones audiències, TV3 va decidir emetre-la també en 1998.

L'argument, basat en els guions del dramaturg valentí Rodolf Sirera (amb la col·laboració de Gisela Pou, Josep Lluís Sirera, Juli Leal i Lluís Fornés), mostrava la vida dels Cassany, una família amb conflictes generacionals, amors i odis. El conflicte es desferma quan l'advocat Sebastià Segura (Juli Mira) intenta unificar i vendre les terres que té en Serra la família de la seua dona i per les quals s'interessa una important immobiliària.

L'actor alcoià Juli Mira, en el paper de Sebastià Segura

En paraules del mateix creador, Rodolf Sirera, la sèrie «recupera la tradició de la novel·la familiar i de situacions tan característiques en la societat valenciana com ara l'enfrontament entre el camp i la ciutat i l'estreta relació amb la terra». La producció, que va demostrar la capacitat de la indústria audiovisual valenciana i el valor dels nostres professionals, va saber comptar amb actors consagrats del teatre i, al mateix temps, fer escola d'intèrprets prometedors:

Repartiment (paper / intèrpret)

• Teresa / Pilar Almeria
• Empar / Carme Belloch
• Andreu / Rafael Calatayud
• Natàlia / Empar Canet
• Enric / Chema Cardeña
• Manuel / Pep Cortés
• Magda / Mónica Crespo
• Paquito / Vicent Gavara
• Dolors / Trinidad Guillem
• Leo / M. Antònia Martínez
• Sebastià / Juli Mira
• Rebeca / Candela Montesinos
• Miravet / Carles Pons
• Marina / Isabel Requena
• Carla / Beatriz Torres
• Batiste / Juli Salvi
• Marta / Marina Viñals

Vista del poble de Serra en la primera escena (1995)

En els nostres arxius

Episodi 1.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:

 ficcioenvalencia@gmail.com

Entrevista a Lluís Miquel Campos, cantant, actor i director de doblatge

Si hi ha una persona clau per a entendre la història del doblatge valencià, és Lluís Miquel Campos (l'Eixample, 1944). Cantant i promotor cultural, cal destacar que va ser ell qui va fundar Tabalet (Alboraia) en 1977. Eren els primers estudis de so valencians, i allí Campos va dirigir gravacions de tota classe, des de productes musicals fins a les campanyes publicitàries de Famosa, Mercadona i moltes altres que han estat (i estan) en el cap de tantes persones al llarg dels anys.

També des de Tabalet, va iniciar l'aventura del doblatge al valencià quan, en 1984, habilità els estudis per a eixes funcions i acceptà l'encàrrec de qui era el president de la Generalitat, Joan Lerma, de doblar de manera experimental el film francés El Salari de la Por (Henri-Georges Clouzot, 1953). Des de la posada en marxa de Canal Nou (1989), foren incomptables els productes que es varen doblar en Tabalet fins al seu tancament en el 2012 com a conseqüència dels impagaments per part d'RTVV.

L'ós Yogi i el gat Garfield, dos dels seus papers més recordats com a actor de doblatge

Encara que era l'estiu del 2017 quan (una volta més, en col·laboració amb el programa La Represa de Ràdio Godella) féiem esta entrevista tan excepcionalment sucosa, vos l'oferim ara, cosa d'un any després, amb la seguretat que no ha perdut ni un poquet d'interés, sinó al contrari:

Primera part

Segona part

El Tren (1964)

Títol original

The Train

Format, país i idioma original

Llargmetratge dels EUA, França i Itàlia en anglés

Gènere i durada

Thriller bèl·lic de 140 minuts (2h 20m)

Direcció

John Frankenheimer

Estrena internacional

• 22 de setembre de 1964 (França)
• 29 d'octubre de 1964 (Londres)

Estrena de la versió en valencià
Anys 1990 (Canal Nou)

El tren (The Train) és un film de 1964 del gènere bèl·lic rodat amb la col·laboració dels treballadors del ferrocarril de França i dels guàrdies fronterers de França i d'Itàlia. Va obtindre una candidatura als Òscars al millor guió i oferia l'actuació de Burt Lancaster (doblat al valencià, com el Marlon Brando madur, per Juli Mira) en el paper protagoniste.

Vídeo de mostra

Sinopsi

París, agost de 1944. El coronel Von Waldheim té la missió de fer-se amb les modernes pintures franceses (les mateixes que eren qualificades com a degenerades pels nazis) i carregar-les en un tren amb destinació a Alemanya per al Tercer Reich. Això sí, ha d'anar ben alerta de no fer malbé la càrrega i, a més, té com a temps límit el que tarden en recuperar la ciutat els aliats, que cada volta estan més prop.

Repartiment (paper / actor original / actor de doblatge)

• Paul Labiche / Burt Lancaster / Juli Mira
• Major Herren / Wolfgang Preiss / Edu Borja
• Didont / Albert Rémy / Albert Forner
• Spinet / Paul Bonifas / Joan Espuig

En els nostres arxius

Film complet.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:
 ficcioenvalencia@gmail.com