dimecres, 18 de juliol de 2018

La Tata (1993-1999)


Títol original
The Nanny

Format, país i idioma original
Sèrie dels EUA en anglés

Gènere i durada
Sitcom de 146 episodis d'uns 22-24 min.

Creadors
Fran Drescher i Peter Marc Jacobson

Emissió original
CBS (1993-1999)

Emissió en valencià
  • Canal Nou (1996, 1998)
  • Punt Dos (1999, 2000...)

La Tata (The Nanny) és una sitcom familiar nord-americana que va conéixer l'èxit durant 6 temporades en els anys 90. La protagonista és Fran Fine, una jove de Nova York que troba faena com a cangur en ca Maxwell Sheffield, un milionari productor de Broadway que viu a soles amb els tres fills. Fran viu una vida plena de sorpreses en què tracta d'enamorar el pare dels xiquets que cuida.

Vídeo de mostra


Canal Nou començà a emetre la sèrie en valencià entre gener i març de 1996 (vesprades, migdia) i entre març i abril de 1998 (matins). Posteriorment, va passar a Punt Dos, que la va oferir per les nits a partir de setembre de 1999 i la va reemetre en diverses ocasions al llarg dels anys.

Arribà a produir-se la paradoxa que Canal Nou la posava en castellà (La Niñera) i deixava la versió en valencià per a Punt Dos exclusivament. Ara bé, tant un doblatge com l'altre eren fets ací i amb actors valencians, dirigits per José Luis Valero. La cançó de l'òpening es va deixar en anglés.


Estudis de doblatge
Doble Banda (Burjassot)

Direcció de doblatge
José Luis Valero

Repartiment (paper / actor original / actor de doblatge)
  • Fran Fine / Fran Drescher / Pilar Almeria
  • Maxwell Sheffield / Charles Shaughnessy / José Luis Valero
  • Niles / Daniel Davis / Edu Borja
  • Margaret Sheffield / Nicholle Tom / Imma Sancho


En els nostres arxius
Uns quants episodis.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:
 ficcioenvalencia@gmail.com

dimecres, 11 de juliol de 2018

L'Elegit (1998-2001)

Títol original
First Wave

Format, país i idioma original
Sèrie canadenca en anglés

Gènere i durada
Drama de ciència-ficció. 66 episodis d'uns 44 min.

Creador
Chris Brancato

Emissió original
Space Channel (1998-2001)

Emissió en valencià
Punt Dos (2000-2002)

L'Elegit (First Wave) és una sèrie de ciència-ficció creada per Chris Brancato i produïda per Francis Ford Coppola. Es va emetre primer en el Canadà a través del Space Channel (i, en els EUA, pel Sci-Fi Channel) de 1998 al 2001. El plantejament fusiona dos gèneres clàssics de la televisió: el fantàstic i les històries de fugitius.

Sinopsi
Cade Foster, un antic lladre, descobrix un llibre desaparegut de profecies de Nostradamus. L'estudiós de fenòmens ocults del segle XVI va predir que la Terra seria destruïda per una poderosa invasió d'extraterrestres. Ara, l'única esperança de salvació per a la humanitat està en les mans de Foster.

Vídeo de mostra


Monòleg de l'òpening
«El 1564, Nostradamus va predir que tres onades terribles destruirien la Terra. La primera ja està ací. Em diuen Cade Foster. Estos són els meus diaris. Assassinaren la meua dona i aconseguiren que jo fóra acusat. Ara estic fugint, però no m'amague. Les profecies de Nostradamus són la meua guia i no pararé fins trobar-los i acabar amb ells. Jo detindré la primera onada.»

Punt Dos va emetre la versió en valencià d'esta sèrie en diverses ocasions. En primer lloc, va oferir les dos primeres temporades del 25 d'agost al 6 de novembre del 2000, de dilluns a divendres a les 21:30 h. I, una volta que es va doblar també la tercera temporada, s'emeteren les tres (en el mateix horari) del 20 de novembre del 2001 al 6 de març del 2002. Posteriorment, s'ha reemés en anys successius.

El nom original de la sèrie és First Wave, que vol dir primera onada. De fet, el monòleg de l'òpening valencià inclou eixa expressió, com podeu comprovar en el nostre vídeo de mostra. Com a curiositat, la versió catalana tampoc va traduir el títol original i es va dir Invasió.


En els nostres arxius
Episodis 59, 60 i 61.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:
 ficcioenvalencia@gmail.com

dissabte, 7 de juliol de 2018

A Flor de Pell (1997)

Títol
A Flor de Pell

Format, país i idioma original
Sèrie valenciana en valencià i castellà

Gènere i durada
Telenovel·la de 180 episodis d'uns 30 min. cada u

Idea
Rodolf Sirera

Estrena
13 de gener de 1997

Emissió
  • Per Canal Nou, per les vesprades de dilluns a divendres del 13 de gener al 14 de febrer de 1997; a migdia, del 17 de febrer al 30 de setembre de 1997.
  • Per TV3, a migdia del 5 d'octubre de 1998 al 23 de juny de 1999; pels matins, del 13 al 20 de setembre de 1999.
  • Per Punt Dos, per les vesprades o a migdia del 20 de febrer al 8 de novembre del 2002.

A Flor de Pell (1997) va ser la segona telenovel·la valenciana. Com la seua antecessora, Herència de Sang (1995-1996), fon ideada pel dramaturg valentí Rodolf Sirera i coproduïda per Televisió Valenciana i l'empresa Drimtim Entertainment. Això sí, mentres Herència de Sang va ser completament en valencià, A Flor de Pell era bilingüe.

La sèrie, que consta de 180 episodis, començà a emetre's per Canal Nou per les vesprades en gener de 1997; però va canviar al migdia a partir de l'episodi 26, horari que va mantindre fins al final en setembre del mateix any. TV3, que ja havia oferit Herència de Sang, va emetre també A Flor de Pell d'octubre de 1998 a setembre de 1999 (fent una pausa en estiu); també la va repondre les matinades de la temporada 2000-2001. Finalment, es pogué vore per Punt Dos en el 2002.

Vídeo de mostra (part de l'episodi 65)


La trama gira al voltant de dos famílies d'Elx immerses en el sector del calcer: els Sáez-Carratalà i els Altamira-Lledó. Les relacions i els enfrontaments entre els dos clans per obtindre el poder en la ciutat industrial i la necessitat de conservar la unió familiar són els temes centrals de la trama, que transcorre entre Elx, Alacant i Valéncia.

Els guions, els va fer el mateix equip d'Herència de Sang (Rodolf Sirera, Gisela Pou, Juli Leal, Josep Lluís Sirera i Lluís Fornés), amb alguna incorporació (Enric Gomà i Manuel Cubedo). També hi ha continuïtat en una part dels intèrprets:

Repartiment (paper / intèrpret)
  • Finita / Pilar Almeria
  • Aurora / Eva Maria Bau
  • Ramon / Josep Manel Casany
  • Bàrbara / Alícia Escurriola
  • Joan / Albert Forner
  • José Manuel / Juan Ramón
  • Isabel / Teresa Lozano
  • Encarna / Mª Antonia Martínez
  • Rafael / Juli Mira
  • Àngels / Mive
  • Santiago / German Montaner
  • Emilio / Carles Pons
  • Laura / Mariola Reche
  • Elisa / Isabel Rocatti
  • Hèctor / Miguel Ángel Romo
  • Antonio / Carles Royo
  • Monsenyor Iglesias / Robert Salsilvestre
  • Pasqual / Vicent Villanueva

Vista del port d'Alacant en l'episodi 65

En els nostres arxius
Uns quants fragments.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:
 ficcioenvalencia@gmail.com

dijous, 5 de juliol de 2018

Herència de Sang (1995-1996)




Títol
Herència de Sang

Format, país i idioma original
Sèrie valenciana en valencià



Gènere i durada
Telenovel·la de 100 episodis d'uns 25 min. cada u

Idea
Rodolf Sirera

Estrena
23 d'octubre de 1995

Emissió
  • Per Canal Nou, per les vesprades de dilluns a divendres del 23 d'octubre de 1995 al 8 de març de 1996
  • Per TV3, a migdia de dilluns a divendres del 17 de febrer al 8 juny de 1998

Herència de Sang va ser la primera telenovel·la valenciana de la història. També va ser la segona sèrie d'acció real rodada en valencià que va començar a emetre Canal Nou, un mes després de l'estrena de la primera: la setmanal Benifotrem. En este cas, es tracta d'una telenovel·la de 100 episodis que es pogueren vore d'octubre de 1995 a març de 1996 per les vesprades de dilluns a divendres.

Vídeo de mostra
Sense que fins ara haguera aparegut mai ni un sol segon d'esta sèrie en internet, ara des de Ficció en Valencià vos oferim l'episodi 1 complet:


El rodatge es va fer en quinze espais escènics i en exteriors naturals del terme de Serra (Camp del Túria). I, com passaria poc després amb A Flor de Pell (1997), la ficció fon coproduïda per Drimtim Entertainment i Televisió Valenciana. També va participar La Principal, una empresa vinculada a Televisió de Catalunya. De fet, a causa de la qualitat de la sèrie i de les bones audiències, TV3 va decidir emetre-la també en 1998.

L'argument, basat en els guions del dramaturg valentí Rodolf Sirera (amb la col·laboració de Gisela Pou, Josep Lluís Sirera, Juli Leal i Lluís Fornés), mostrava la vida dels Cassany, una família amb conflictes generacionals, amors i odis. El conflicte es desferma quan l'advocat Sebastià Segura (Juli Mira) intenta unificar i vendre les terres que té en Serra la família de la seua dona i per les quals s'interessa una important immobiliària.

L'actor alcoià Juli Mira, en el paper de Sebastià Segura

En paraules del mateix creador, Rodolf Sirera, la sèrie «recupera la tradició de la novel·la familiar i de situacions tan característiques en la societat valenciana com ara l'enfrontament entre el camp i la ciutat i l'estreta relació amb la terra». La producció, que va demostrar la capacitat de la indústria audiovisual valenciana i el valor dels nostres professionals, va saber comptar amb actors consagrats del teatre i, al mateix temps, fer escola d'intèrprets prometedors:

Repartiment (paper / intèrpret)
  • Teresa / Pilar Almeria
  • Empar / Carme Belloch
  • Andreu / Rafael Calatayud
  • Natàlia / Empar Canet
  • Enric / Chema Cardeña
  • Manuel / Pep Cortés
  • Magda / Mónica Crespo
  • Paquito / Vicent Gavara
  • Dolors / Trinidad Guillem
  • Leo / M. Antònia Martínez
  • Sebastià / Juli Mira
  • Rebeca / Candela Montesinos
  • Miravet / Carles Pons
  • Marina / Isabel Requena
  • Carla / Beatriz Torres
  • Batiste / Juli Salvi
  • Marta / Marina Viñals

Vista del poble de Serra en la primera escena (1995)

En els nostres arxius
Episodi 1.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:
 ficcioenvalencia@gmail.com

diumenge, 1 de juliol de 2018

Entrevista a Lluís Miquel Campos, cantant, actor i director de doblatge

Si hi ha una persona clau per a entendre la història del doblatge valencià, és Lluís Miquel Campos (l'Eixample, 1944). Cantant i promotor cultural, cal destacar que va ser ell qui va fundar Tabalet (Alboraia) en 1977. Eren els primers estudis de so valencians, i allí Campos va dirigir gravacions de tota classe, des de productes musicals fins a les campanyes publicitàries de Famosa, Mercadona i moltes altres que han estat (i estan) en el cap de tantes persones al llarg dels anys.

També des de Tabalet, va iniciar l'aventura del doblatge al valencià quan, en 1984, habilità els estudis per a eixes funcions i acceptà l'encàrrec de qui era el president de la Generalitat, Joan Lerma, de doblar de manera experimental el film francés El Salari de la Por (Henri-Georges Clouzot, 1953). Des de la posada en marxa de Canal Nou (1989), foren incomptables els productes que es varen doblar en Tabalet fins al seu tancament en el 2012 com a conseqüència dels impagaments per part d'RTVV.

L'ós Yogi i el gat Garfield, dos dels seus papers més recordats com a actor de doblatge

Encara que era l'estiu del 2017 quan (una volta més, en col·laboració amb el programa La Represa de Ràdio Godella) féiem esta entrevista tan excepcionalment sucosa, vos l'oferim ara, cosa d'un any després, amb la seguretat que no ha perdut ni un poquet d'interés, sinó al contrari:

Primera part



Segona part


divendres, 8 de juny de 2018

El Tren (1964)



Títol original
The Train

Format, país i idioma original
Llargmetratge dels EUA, França i Itàlia en anglés

Gènere i durada
Thriller bèl·lic de 140 minuts (2h 20m)

Direcció
John Frankenheimer




Estrena internacional
  • 22 de setembre de 1964 (França)
  • 29 d'octubre de 1964 (Londres)

Estrena de la versió en valencià
Anys 1990 (Canal Nou)


El tren (The Train) és un film de 1964 del gènere bèl·lic rodat amb la col·laboració dels treballadors del ferrocarril de França i dels guàrdies fronterers de França i d'Itàlia. Va obtindre una candidatura als Òscars al millor guió i oferia l'actuació de Burt Lancaster (doblat al valencià, com el Marlon Brando madur, per Juli Mira) en el paper protagoniste.


Vídeo de mostra


Sinopsi
París, agost de 1944. El coronel Von Waldheim té la missió de fer-se amb les modernes pintures franceses (les mateixes que eren qualificades com a degenerades pels nazis) i carregar-les en un tren amb destinació a Alemanya per al Tercer Reich. Això sí, ha d'anar ben alerta de no fer malbé la càrrega i, a més, té com a temps límit el que tarden en recuperar la ciutat els aliats, que cada volta estan més prop.

Repartiment (paper / actor original / actor de doblatge)
  • Paul Labiche / Burt Lancaster / Juli Mira
  • Major Herren / Wolfgang Preiss / Edu Borja
  • Didont / Albert Rémy / Albert Forner
  • Spinet / Paul Bonifas / Joan Espuig


En els nostres arxius
Film complet.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:
 ficcioenvalencia@gmail.com

diumenge, 20 de maig de 2018

Spiderman (1981-1982)


Títol original
Spider-man

Format, país i idioma original
Sèrie d'animació dels EUA en anglés

Gènere i durada
Aventures de superherois. 26 episodis d'uns 22 minuts

Emissió original
Redifusió (EUA, 1981-1982)

Emissió en valencià
Canal Nou (1995-1996)


Spiderman (1981) és la segona sèrie d'animació sobre el superheroi aràcnid (la primera es va fer en 1967). Es basava (molt lliurement) en els còmics de l'època elaborats per Stan Lee i Steve Ditko. Poc abans, Marvel havia llançat Spiderwoman (1979-1980, també doblada al valencià), on Spiderman feia dos aparicions.

Esta sèrie fon emesa en valencià per Canal Nou, juntament amb el crossover titulat Spiderman i els seus amics (1981-1983), d'octubre de 1995 a gener de 1996.

Vídeo de mostra


Sinopsi
Peter Parker ha de trobar l'equilibri entre la lluita contra el crim del seu alter ego, Spiderman, i les seues responsabilitats com a estudiant universitari, com a fotògraf a temps parcial per al Daily Bugle i com a cuidador de sa tia May. Com a Spiderman, s'haurà d'enfrontar a malvats com el doctor Doom, que vol conquistar la Terra.

Repartiment (paper / veu original / veu en valencià)
  • Peter Parker (Spiderman) / Ted Schwartz / Benja Figueres
  • John Jonah Jameson / William Woodson / Aureli Delgado
  • Robbie Robertson / Lee Bailey / Paco Alegre
  • doctor Doom / Brad Crandall / Albert Forner
  • Goron / Ralph James / Felip Bau
  • professor Gizmo / Jack DeLeon / Edu Zamanillo


En els nostres arxius
1 episodi complet i 1 incomplet.

Este producte no ha sigut comercialitzat en valencià. Si vols obtindre'l a través d'un intercanvi de material o pots aportar-ne més, escriu-nos a:
 ficcioenvalencia@gmail.com